L'home evolucionat

A l'home evolucionat no li agrada el gimnàs ni la verdura. OJO! CUIDADO! La verdura és important per a la vida, si no menges verdura cagues dur. Se n'ha de menjar, però sense disfrutar-la. L'home evolucionat es menja una amanida cada 3 dies amb desgana i hi intenta fotre tota la pseudocarn que té a l'armari per sentir-se millor. Però el gimnàs? Lluny, lluny. La moda del culte al cos ve dels grecs, i els grecs van acabar malament, molt malament. Així com els romans, o altres cultures van acabar malament, pero dius, mira, almenos van fer algo... Els grecs no, només van fotre mania. Van inventar la democràcia, un dels pitjors invents de la humanitat. Per tant, al gimnàs no s'hi ha d'anar per res.

Parlàvem de l'home evolucionat. El paradigma de l'evolució es distanciar-nos dels animalons el màxim possible. I l'única diferència entre nosaltres i els animals es que podem pensar. Doncs pensem i prou, no actuem. Actuant et canses, et pots trencar ossos i pots fer mal als demés. M'imagino l'home evolucionat del futur d'una manera semblant a aquell personatge de Doctor Who (sèrie que no segueixo gaire perquè els anglesos son bastant mariquites).

Bé, no exactament així. M'imagino més una espècie de núvol flotant, una ment pensant sense cos. La tecnologia haurà avançat suficient com poder mantenir relacions sexuals en forma de núvol, no patiu.

Abans que els més esportistes dels meus lectors s'ofenguin i em comencin a llençar crítiques demagògiques, aclariré una cosa. No dic que anar al gimnàs sigui dolent. Si la teva prioritat és estar fort i tenir bon cos, ves-hi, la meva no ho és pas. Ni la de l'home evolucionat tampoc. I caminar és un fracàs de l'evolució. Caminar per gust, com a fi en si mateix, mira, no m'hi poso, potser et relaxa. Però caminar com a mitjà de transport,  podent anar en bus, cotxe, o qualsevol altre al·legoria de la nostra flamant cultura occidental (uuuh morin els multiculturals, aviat en parlarem) és de pobres d'esperit, adotzenats i mediocres.

Per tant, val més la pena viure 40 anys sense moure un puto dit i tenir reuma, artritis i paràlisis parcial 40 més  que no pas passar-te'ls cansant-te i suant com una porca. Als 40 anys, si no et pots moure i estàs trist, et fots un tiro i que netegi la minyona. 

L'home evolucionat té molt de temps lliure i no el vol malgastar fent esport. 

Un últim apunt. L'home evolucionat és un concepte gradual. No es un objectiu, un fi, sino que es una manera de viure. S'ha d'aspirar a ser l'home evolucionat del moment en que vius, si vius a l'any 2013, no pots superar els límits de la teva època (cosa lògica, però que potser cal remarcar). Per tant, jeu al sofà i espera.

L'autor d'aquest blog és un home evolucionat i demà us parlarà de la nova Catalunya. Adéu, beauté fleurs!